Doncs bé, ho vaig llegir i em vaig trobar això
"-És un prodigi -diu el català-. Sense disposar d'un estat propi, amb tot el que hem patit, amb tanta pressió en contra, encara hi som. És gairebé un miracle.
-Allò que és inexplicable... -respon l'estranger- és que, amb tot el que teniu, no sigueu un país normal."
Em va cridar molt l'atenció, i vaig estar meditant-ho, i quina raó té!
ELs que no ho entenen, són els espanyols, que, canviant de tema, els agrada molt barrejar les coses, per exemple:
L'altre dia a classe, vam començar a parlar sobre perquè havien fet fora al de TVE, per lo del partit de la copa del rei, i un noi estava defensant-lo, dient que ho havia fet perquè era ofensiu el xiular al rei, i no tenien perquè veure-ho els espanyols, i començant a parlar sobre la pàtria, el rei, i la mare que els va parir a tots! El van fer fora per amagar la realitat, modificar-la, si la gent xiula, serà per alguna cosa, no els amaguis les coses a la gent, que no som idiotes!
Però si vol parlar sobre símbols, només vull posar el que va dir Gerard Figueras, president de la JNC, sobre els símbols:
“Els símbols s’han de respectar, i els primers que no els respecten són els polítics espanyols. El Parlament de Catalunya és un símbol, l’Estatut que va aprovar el Parlament i que ara està sent qüestionat per uns magistrats politizats és un símbol, les seleccions esportives són un símbol”. “I com que no es respecten els símbols de Catalunya, els joves tenim clar que amb aquesta Espanya no hi ha altre camí que la independència”.
